L'alfabet grec (en grec clàssic, τὰ λληνικά ɣράμματα [tà Hĕllēniká grámmata]; en grec modern, το Eλληνικό αλφάβητο [Ellinikó alfàvito]; Desenvolupat al voltant del segle ix a. C., a partir de l'alfabet consonàntic fenici, els grecs van adoptar el primer alfabet complet de la història, entenent-ho com l'escriptura que expressa els sons individuals de l'idioma, és a dir que pràcticament a cada vocal i cada consonant correspon un símbol diferent.

Com que l'alfabet grec és l'origen de l'abecedari llatí i de l'alfabet ciríl·lic, tota l'escriptura europea prové d'aquest i comparteixen la forma de les lletres. Pel que fa a l'alfabet llatí, 14 de les 24 lletres gregues són homòglifes en les seves formes majúscules (11 amb valor similar i 3 amb valor diferent: Η, Ρ, Χ); de les 10 restants 5 tenen equivalent llatí però una forma més angulosa: Γ, Δ, Λ, Π, Σ i altres 5 no existeixen a l'alfabet llatí: Θ, Ξ, Φ,Ψ,Ω.

El seu ús continua fins als nostres dies, tant com a alfabet nadiu del grec modern com una manera de crear denominacions tècniques per a les ciències, especialment la lògica, la matemàtica, la química, la física, la biologia, l'economia, l'astronomia i la informàtica.