El ciríl·lic és un alfabet molt difós a Europa de l’Est. Va ser derivat del grec —a través del glagolític, una fase intermèdia— al segle IX i utilitzat per traduir els textos cristians a les llengües eslaves. Com tots els alfabets de la família, s'escriu d'esquerra a dreta.

L'alfabet ciríl·lic és un sistema d'escriptura utilitzat en diverses llengües d'Euràsia i s'utilitza com a escriptura nacional a diversos països de parla eslava, túrquica, mongòlica, uràlica i irànica d'Europa del Sud-est, Europa Oriental, Caucas, Àsia Central, Àsia del Nord i Àsia Oriental, segueix utilitzant-se en diverses llengües eslaves (rus, ucraïnès, serbi, búlgar, macedoni, bielorús) i no eslaves (kazakh, uzbeko, kirguís, tayiko, àzeri, gagauz, turcman, mongol).

L'escriptura ciríl·lica es va estendre per tot el territori eslau oriental i alguns territoris eslaus del sud, sent adoptada per escriure les llengües locals, com l'antic eslau oriental. Entre les llengües que usen aquest alfabet es troben l'abkhàs, àzeri, bielorús, bosnià, búlgar, txetxè, kazak, kirguiz, komi, macedoni, moldau, mongol, rus, serbi, tàrtar, taiko, turkmè, turkmè, altres de diverses. Algunes d'aquestes llengües també s'escriuen en alfabet llatí. En el cas dels eslaus, el serbocroat és l'únic idioma que utilitza els dos alfabets de manera oficial, encara que la versió llatina és més utilitzada.