Els caràcters xinesos, de vegades anomenats sinogrames (字/漢字, xinès: hànzì, japonès: kanji, coreà: hanja; literalment, 'caràcter han'), són un sistema d'escriptura de tipus logogràfic i originalment sil·làbic, desenvolupat pels xinesos han entorn de la plana del riu Groc i adoptat per diverses nacions d'Àsia Oriental (sinoesfera). Els sinogrames eren utilitzats antigament per les nacions d'Àsia de l'Est per escriure textos en xinès clàssic, i posteriorment ho han estat a l'escriptura xinesa i la japonesa, així com a la coreana, a l'antiga escriptura vietnamita i en altres idiomes.

La tradició xinesa atribueix la invenció dels caràcters xinesos al personatge llegendari Cang Jie, ministre del mític emperador Groc (Huang Di), que hauria inventat els caràcters inspirant-se en les empremtes dels ocells.

Hi ha altres llegendes menys difoses sobre l'origen dels caràcters. Una, recollida al Laozi, situa l'origen dels caràcters en un sistema de nusos en cordes. Una altra llegenda assenyala els 8 trigrames del Yijing, inventats pel savi llegendari Fu Xi, com a precursors dels caràcters de l'escriptura xinesa.

Algunes teories superades veien l'origen dels caràcters xinesos a les escriptures cuneïformes de l'antiga Mesopotàmia.