L'escriptura del japonesa prové de l'escriptura xinesa, que va ser portada al Japó per mitjà de Corea, al segle iv. L'escriptura japonesa comprèn tres sistemes d'escriptura clàssics i un de transcripció:

Kana, sil·labaris:

Hiragana (ひらがな), sil·labari per a paraules d'origen japonès.

Katakana (カタカナ), sil·labari usat principalment per a paraules d'origen estranger.

Kanji (漢字), caràcters d'origen xinès.

Totes les paraules en japonès poden ser escrites a katakana, hiragana, o romaji. Moltes paraules tenen la seva forma kanji també. L'elecció del sistema d'escriptura depèn de molts factors.

A hiragana se solen escriure les paraules pròpies del japonès. El katakana s'utilitza per als estrangerismes i per a les onomatopeies produïdes per objectes.

Si bé qualsevol paraula japonesa es pot escriure a base d'hiragana i katakana (i fins i tot hi ha hagut propostes per abolir els kanji), el nombre relativament limitat de sons del japonès fa que aquest compti amb una gran quantitat d'homòfons, és a dir, diverses paraules tenen la mateixa pronunciació, però el seu significat és diferent.